És l'hora dels adéus

Ja s'ha acabat el curs. L'estiu, la platja i les vacances estan a la volta de la cantonada, però he cregut necessari repassar tots els aspectes que hem tractat en aquest bloc (i per tant en tot el curs de pdaaad7b) i reunir-los tots en un divertit vídeo de cloenda.

El curs s'acaba, però els materials, eines i coneixements apresos al llarg del curs no s'obliden. Cal dir que aquesta assignatura ha sigut una assignatura molt interesant, on ens hem aproximat una mica més a la tasca del docent i al context de l'escola.

Les activitats proposades al llarg de totes les sessions han sestat una raó més per comprendre per què estem estudiant aquesta carrera i per a què serveix tant d'esforç. Personalment, estic molt satisfet amb el coneixement après i tot el que m'emporto a la platja, de vacances, al meu cap.

Cal recordar que només és el primer any, és l'inici, tot i que ha estat intens. Ara toca treballar i seguir aprofunditzant de cara a cursos superiors per convertir-nos en grans mestres.

Us deixo amb el vídeo. Espero que ho gaudiu.

Gràcies.

Unitat didàctica

Aquesta entrada al bloc fa referència a la sessió on vam treballar la unitat didàctica i les diverses sessions extra-curriculars que vam dedicar el grup i jo a confeccionar la nostra unitat didàctica.

Fer una UD no és gens fàcil. Has de trobar, primerament, alguna cosa que et motivi personalment per començar a rumiar quins beneficis obtindran els alumnes al practicar-la. Quan alguna cosa ens motiva, veiem molt clar què hem de fer i com ho hem de fer, assegurant-nos el màxim benefici per els nostres alumnes.

En aquesta ocasió, el meu grup es va posar d'acord molt ràpidament, ja que tots els components volíem una UD relacionada amb l'educació física, amb l'esport en general. Ens va ser fàcil planificar les sessions i activitats a dur a terme, però precisament perquè ens motivava fer-ho.

Un altre aspecte molt important és saber què es treballarà. No es pot treballar una gran quantitat de competències o continguts, ja que no es donaria a bast tot, i hauríem de treballar moltíssim per aconseguir tot el que ens haguéssim proposat. Val més plantejar-se uns certs objectius i complir la totalitat d'aquest a complir la meitat i l'altre que no s'assoleixi.

En definitiva, planificar una UD és rumiar constantment sobre què hem de fer, a qui va dirigit, com ho hem de fer, quan i quant ens durarà i per què hem de fer-la.

Visita al futur: Les escoles

Aquesta entrada és referida a les sessions on vam exposar els punts més interessants de la nostra visita a l'escola.

Primerament, cal dir que el fet de visitar a una escola va ser molt gratificant i interessant, ja que vam poder veure el lloc de treball d'un futur pròxim. Era un ambient molt acollidor, de molt esforç i molta dedicació.

Respecte a les exposicions, cada escola em va semblar molt interessant. És molt curiós veure com cada escola treballa d'una forma diferent, però els resultats sempre respecten el que diu el currículum. Això fa que hi hagi diversitat en el món: cadascú pot oferir alguna cosa nova a l'altre.

Un altra cosa que vaig trobar molt interessant va ser la quantitat de projectes que es duen a terme a diverses escoles. M'alegra molt saber que cada dia s'innova més tot i tenir tantes dificultats econòmiques en l'àmbit d'educació. 

En definitiva, em va agradar molt aquesta activitat i vaig sentir-me molt còmode explicant als meus companys l'experiència de la nostra visita a l'escola.

Per últim, destacar que em va sobtar molt el funcionament de l'escola "Liberi". Em va semblar una escola molt interessant, però no li veig cabuda a la situació actual de l'educació.

Espero que en un futur pròxim, la visita sigui per començar a donar classes.

Visita a l'escola "Ítaca"

Companyes exposant l'escola "Liberi"

Múltiples unitats d'unitats didàctiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam treballar i elaborar una unitat didàctica (UD), mitjançant unes pautes i l'ajuda del currículum.

Una de les coses més difícils que vaig trobar quan vam elaborar la nostra unitat didàctica fou l'elecció del tema. Ens va costar moltíssim, ja que podien ser d'infinites possibilitats.

Mitjançant anàvem creant la nostra unitat didàctica, em donava compte de l'utilitat que té aquesta a l'educació, ja que organitza i sintetitza un munt d'objectius i competències bàsiques a assolir pels alumnes en unes determinades activitats.

Podem dir perfectament que les activitats que inclouen les unitats didàctiques són la font de coneixement i construcció del desenvolupament personal dels nostres alumnes. Podem tenir moltíssimes idees i objectius per les nostres unitats didàctiques, però si no executem correctament les activitats plantejades, no aconseguirem els nostres objectius.

En definitiva, una UD, si sabem com fer-la i apropar-la als interessos dels nostres alumnes, de ben segur que aconseguirem els objectius i competències proposades.

Un llibre amb unitats didàctiques volant

Competint amb les competències bàsiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam fer el simulacre de les competències bàsiques.

Em va semblar molt interessant aquesta sessió. Vaig donar-me compte, tot i la senzillesa de la prova, la de vegades que dubtava per resoldre la prova correctament. Em semblava tan senzill que volia assegurar-me al cent per cent que la meva resposta era vertadera, i no equivocar-me en un test per a nens de 6è de primària.

Tot i així, em va fer reflexionar molt. Com a adult, em dono compte que vull ser competent en tot, tant, que no sóc capaç de guiar-me per la meva experiència de primeres, i he de tornar al punt anterior per assegurar-me. Potser l'experiència em diu que he de pensar dos cops abans d'assegurar-me d'alguna cosa.

Trobo molt important el fet que tot alumne que passi a secundària faci aquestes proves competencials bàsiques. Es demostra molt, i s'engresca a l'alumne a relacionar tot el que ha après al llarg de tota aquesta etapa. S'exercita la lògica i el coneixement, però sobretot, el sentit comú, aspecte que als alumnes els serà molt útil pel seu pas a l'etapa educativa secundària.

A la imatge, i per qui no ho sàpiga, s'hi mostren les vuit competències bàsiques que es treballen al currículum LOE d'educació primària, així com les finalitats que tenen aquestes competències:

Vuit competències bàsiques

Finalment, us deixo una imatge amb tota la classe de #pdaaad7b fent les competències bàsiques... Tots concentrats com si fóssim alumnes de 6è!

Competències bàsiques #pdaaad7b

Un professor anomenat Vicens Vives

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar amb llibres de text, tot comparant-los amb els nostres companys. 

Mitjançant fullejava els llibres de text antics i actuals, em donava compte que la majoria incloïen tot un seguit d'activitats repetitives per profunditzar el tema donat a classe. També, en els llibres referents a llengües sobretot, em trobava amb una multitud d'apartats de teoria i exercicis a realitzar per part de l'alumne.

És totalment necessari un llibre de text per assegurar l'aprenentatge del nen? Jo penso que no. Un llibre de text pot ser una eina molt útil si se sap utilitzar. Pot servir com a guia pel professor o com a recurs per a obtenir un recull d'activitats útils pel contingut de la matèria que estudiïn els nostres alumnes. Però mai hem de deixar que el llibre de text es converteixi en el professor.

Personalment, en la meva època d'estudiant qui manava era el llibre de text. La mestra ho seguia fil per randa, llegíem la teoria i fèiem els exercicis corresponents. No es suposa que el mestre és un professional qualificat per impartir un certs coneixements a l'aula? 

Esforcem-nos per fer bé el nostre treball. Posem-li ganes i hores a pensar metodologies de treball eficaces i innovadores, assegurem l'èxit de l'aprenentatge dels nostres alumnes. No ens convertim en llibres de text.

En Vicens Vives

Avaluació: La importància de l'equip docent

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar per grups els diversos aspectes del con d'Edgar Dale, que podeu veure a continuació.

Con d'Edgar Dale

En aquest, com podem observar a la imatge, ens informa de com aprenem més: Dient i fent, dient, veient i escoltant, veient, escolant i llegint. L'exercici consistia en ordenar individualment aquests aspectes de major a menor importància, i així ho vaig fer. 

Tot seguit, vam posar-nos en parelles per discutir l'ordre individual de cadascun i acordar un altre ordre comú. Després vam repetir l'operació amb sis persones. Després de discutir de forma consensuada, vam obtenir un ordre final, però que no s'assemblava gens al d'Edgar Dale.

El que més em va sorprendre d'aquesta activitat és que jo des d'un inici ja tenia tots els ítems del con d'Edgar Dale ordenats correctament, i per la influència dels meus companys, vaig canviar la meva ideologia de l'ordre.

No obstant, no vaig donar-li importància ni vaig presumir que jo tenia tots els aspectes ordenats correctament des d'un inici, al contrari, vaig comprendre que en aquell moment estava treballant amb un equip, i que cada decisió ens repercutia a tots per igual. Encara que tingués raó des del començament, vaig saber raonar i adaptar-me al meu equip.

Penso que les decisions d'avaluació per part d'equips docents professionals segueixen el mateix sistema. Potser un docent té la clau per una avaluació perfecte, però no pot imposar la seva ideologia per sobre dels demés, sinó que s'adapta fent equivocar a tot el seu equip. 

Un equip no és bo des d'un començament, ha d'entrenar i equivocar-se, perdre i sacrificar-se per demostrar la seva força. Un equip el formen tots els seus jugadors, i si un falla, fallen tots. La clau és treballar per igual per aconseguir els objectius que volem.

Equip de professors discutint l'avaluació

Equip de basquetbol discutint una jugada

Planificar el futur. Planificar l'educació.

Aquesta entrada és referida a les sessions on vam crear l'horari escolar a partir del currículum i la cerca de competències i objectius a assolir.

En fer aquesta activitat, vaig donar-me compte que organitzar totes les matèries d'un curs de primària és una tasca molt complicada, ja que estàs planificant el futur dels nens, estàs decidint en quin curs han de fer més quantitat de matemàtiques o en quin curs les llengües no són tan imprescindibles.

És molt difícil ja que no coneixes el potencial dels alumnes i no saps què els hi anirà millor com a grup classe, ens fiem d'experiències anteriors, planifiquem el seu futur a cegues, però algú ho ha de fer...

Però no només amb l'horari planifiquem el futur dels nostres alumnes, sinó amb la nostra forma d'ensenyar, amb la nostra metodologia, amb el nostre esforç...

Esperem que com docents professionals tinguem el sentit comú de fer-ho el millor possible, basant-nos en els interessos dels nostres alumnes i mirant per una educació de qualitat.

L'últim suspir del currículum LOE

Aquesta entrada és dedicada als dies que hem estat parlant del currículum LOE a les aules.

Hem tractat diversos temes, com la diversitat, objectius o metes que ens proposa el currículum. A més hem debatut les variants de religió que inclou, així com, si s'hauria d'impartir religió a les aules i per què.

Han estat uns debats molt interessants, en els que en ocasions ressonaven algunes veus més que les d'altres, però després tot quedava en pau. Però aquest currículum se'n va poc a poc.

Amb la nova LOMCE, en el curs 2014-2015 s'aplicarà el nou currículum LOMCE. En aquest els alumnes som tractats com treballadors, mercancies, però no persones. Les massificacions a les aules i les retallades han d'ésser condicions d'un sistema educatiu. Per la LOMCE hi ha assignatures prioritàries i assignatures... que distreuen. Per la LOMCE l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia.

I moltes característiques més...

Des quan s'ha de tractar a un alumne com a un número? Des de quan les assignatures que fomenten la creativitat i la construcció de la pròpia personalitat distreuen? Per què l'educació ha de ser igual a competitivitat i economia?

Després de treballar tots aquests dies amb el currículum LOE i practicar amb ell m'he donat compte de les coses que no s'ha d'incloure en un currículum i quines són les imprescindibles, i el currículum LOMCE falla en molts aspectes.

A continuació us deixo un vídeo, il·lustrat pel prestigiós pedagog Francesco Tonucci amb col·laboració de "Gomaespuma" perquè entengueu una mica més aquesta entrada.

A més, si teniu 10 minuts, podeu veure l'opinió del mateix Francesco Tonucci sobre la LOMCE. No té pèrdua.

L'aula ideal en una educació no tan ideal

Aquesta entrada es relaciona amb la sessió on vam tractar el tema de l'aula ideal.

A la classe, se'ns va proposar elaborar la nostra aula ideal mitjançant un dibuix. Quan vam tenir l'oportunitat de compartir-los amb tots, em va sorprendre molt, ja que tots eren diferents, els uns dels altres.

En aquell moment em vaig preguntar: Si tothom tindrem el mateix tipus d'alumne (de primària) per què tots els dibuixos son tan diferents?

Personalment, crec que em vaig centrar més en la meva experiència que en el bé dels meus alumnes, és a dir, vaig dibuixar la meva classe ideal pensant en com m'agradaria a mi mateix com a professor, i no en els meus alumnes. Hem de prevaler als alumnes, perquè, al cap i a la fi, tot és destinat per a ells i el seu coneixement.

No obstant, si tenim una bona idea per aconseguir el bé dels nostres alumnes, l'hem de defensar encara que els demés no s'atreveixin a desenvolupar-la. “Mejor pedir perdón que pedir permiso”.

Després de comparar i debatre els diferents tipus d'aula, em vaig quedar amb unes característiques que tot aula ideal hauria de tenir:

- Aula com espai TIC. Un aula ideal ha de veure's en contacte amb les noves tecnologies, amb nous mètodes per actualitzar constantment l'educació. Són exemples la pissarra interactiva, espais informàtics dins de l'aula, etc.

- Espai per exposar les feines dels nostres alumnes. Aquest fet és molt important, ja que si exposem les feines dels nostres alumnes a les parets de la nostra classe ideal aconseguirem una decoració que ofereixi un ambient didàctic i, sobretot, personalitzat pels alumnes, aconseguint de la classe un espai personal i lúdic.

- Ampli espai per la interacció. A l'aula no han de ressaltar els mobles com cadires, taules, armaris, etc. S'ha de minimitzar aquest tipus d'estris i deixar un gran espai per la interacció constant del professor i dels alumnes, fomentant les activitats dinàmiques, l'àmplia llibertat de moviment, la millor visió i atenció, etc.

Aquestes són algunes característiques que tot aula ideal hauria de tenir. I com és la teva aula ideal?

Aules ideals

Sona el timbre. Comença la funció.

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam parlar de la lectura referida al currículum que s'aplica en l'educació.

Però, què és un currículum? Us preguntareu... Un currículum d'educació, resumidament, és un suport on es defineixen els objectius a assolir per part dels alumnats i una sèrie de propostes metodològiques per aconseguir-ho. És com un reglament de qualsevol esport.

En un reglament hi figuren totes les normes i situacions que poden passar en el terreny de joc, i proposa diverses metodologies per actuar en conseqüència d'aquelles situacions. Seguint la comparació d'altres entrades anteriors, un àrbitre ha de conèixer totes les normes d'un cert reglament per dirigir un partit, però per què no tots els àrbitres són iguals?

La resposta és el criteri. El criteri és personal i únic.

Si ho comparem amb un mestre, és el mateix. Ell sap què ha d'aconseguir i fins i tot li proposen com ho ha de fer. Però hi ha moltíssims professors diferents. Cadascun utilitza el seu criteri, fa seus els objectius a assolir i va traçant el camí amb activitats influenciades amb la seva experiència. Cada cop va creant noves classes amb nous papers pel part del professor. I és quan el terra es converteix en l'escenari, el professor en l'actor i els alumnes en el públic.

Ser mestre és crear constantment funcions que agradin al públic. Ser mestre és aprendre a assolir les crítiques i millorar en conseqüència. Ser mestre és un art.


SOBERA, Carlos: "El alumno es el público más difícil que te puedes encontrar": http://www.wke.es/educacion/escuela/Contra_4007.pdf

Tots per un? o Dos per tots?

Aquesta entrada fa referència a la sessió que vam tractar el tema de tenir dos professors a l'aula.

El fet de tenir dos professors a l'aula és molt positiu per l'alumne, ja que existeix una atenció més personalitzada en l'aula, així com un millor control de l'ambient. Mitjançant una bona coordinació, es pot planificar l'assignatura prèviament, pactant qui realitzarà la sessió un dia o qui la farà un altre. Queda molt clar que tots dos tenen els mateixos poders i les mateixes obligacions.

Però actualment, aquest fet és quelcom fantàstic, irreal. Arran les retallades d'educació, cada cop més les ràtios per aula augmenten i els professors disminueixen. No obstant, si es pogués dur a terme el fet de tenir dos professors a l'aula, hi hauria docents que no voldrien un acompanyant a la classe.

Per què? Pot ser perquè individualment la seva classe funciona, perquè és autònom, perquè té la seva metodologia i ningú l'entendria...

Mai un professor pot ser autònom, ja que pertany a un equip de docents. Per a ser un bon mestre, primerament s'ha de ser cooperatiu, recolzant-se en els teus companys i deixar-se aconsellar. Seguint amb la comparació del professor amb un àrbitre, com fa dues entrades, en qualsevol esport un àrbitre no serà capaç d'assolir tot el que passa al terreny de joc. Pot esforçar-se al màxim, però si està d'esquenes al porter, no podrà veure que aquest està fent una falta a un altre jugador o simplement està prenent un cafè en mig del partit.

Necessita ajudants per assolir-ho tot. Podem ser autònoms, però fins a un cert punt. Així que hem de escoltar als demés, invitar-los a compartir amb nosaltres una classe presencial i els nostres alumnes i, de tant en tant, influenciar-se amb altres mètodes educatius per anar reinventant el nostre.

Finalment, en l'enllaç següent teniu una sèrie d'exemples i situacions en l'aula on actuen dos professors coordinats:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/diee3/modul_3/tipussuportambdosmestres.pdf

Equip docent

Mestres 2.0

Amb aquesta entrada faré referència a la sessió que vam crear aquest bloc. Primerament, vam posar-nos a l'ordinador, esperant instruccions del professor. No obstant, aquest no ens va oferir ajuda, invitant-nos a cercar la informació que requeríem per la xarxa. El professor va prendre una figura d'acompanyant, disposat a resoldre qualsevol dubte espontani, però fomentant l'autonomia en nosaltres.

Avui en dia tenim a l'abast un munt d'informació útil per a un futur com a mestres. És cert que és impossible tenir coneixement de tota la informació que se'ns ofereixen, però si que l'hem de saber administrar.

Un mestre del SXXI ha de ser un "Mestre 2.0", preparat per qualsevol tecnologia útil per l'educació, ja que serà el futur dels seus alumnes. No pot ser que, encara actualment, hagi més "alumnes 2.0" que "mestres 2.0". Una part de l'educació és la informació, i la informació es va actualitzant cada dia, i en conseqüència, l'educació també s'actualitza. 

Per això, tenim que transmetre el nostre interès per les noves tecnologies als nostres alumnes. Com sabem, les noves tecnologies son cada cop més un pas cap el futur, i els nostres alumnes també ho son. 

Com a curiositat, tothom a la classe va poder crear i dissenyar el seu bloc sense cap dificultat. Ens ho vam proposar i ho vam aconseguir. No tinguem por a nous reptes, per molt difícils o impossibles que els veiem. Donem el pas a una nova educació, una "Educació 2.0".

Educació 2.0

Situació a l'aula: Conflictes

A la sessió, se'ns va proposar recrear una situació qualsevol a un aula d'una escola. Ens vam dividir en tres grups, i cadascú era lliure de triar qualsevol situació.

El primer grup va recrear una situació d'un examen escolar. Mostrava com un alumne tenia dificultats per fer-ho, altre es copiava, i fins i tot hi havia una professora que estava utilitzant el mòbil a classe i no atenia als seus alumnes.

El segon grup es va centrar en una situació de desordre a la classe, podíem presenciar com uns alumnes feien bullying a un altre i el professor no sabia què fer.

El tercer grup es va centrar en les situacions d'aula d'acollida, ens va mostrar com separen a alumnes menys avançats a altres aules de reforç i no s'inclouen al ritme normal de la classe.

Si englobem les tres situacions, obtenim una paraula: CONFLICTES.

Perquè si el profesor ens va deixar escollir una eleció lliure vam triar tots tres grups situacions de conflicte? Perquè ningú va centrar-se en recrear una situació d'aula ideal, en què els nens s'ho passen bé aprenent i hi hagués la figura d'un professor ideal?

Actualment, prenem com situacions "interessants" les situacions conflictives a l'aula, ja que són les que més escoltem i les que més ressò tenen. Però no ens interessa les situacions bones, les situacions ideals, les situacions en les que no "passa res" però alhora passa el que tothom vol que passi...

Reflexionant sobre això, un professor em recorda a un àrbitre. Un àrbitre dirigeix (o acompanya) a un grup de jugadors mitjançant unes regles de joc i el mestre dirigeix (o acompanya) a la classe amb una serie de regles de comportament. Quan l'àrbitre s'equivoca o hi ha una situació polèmica al partit, tothom parla d'ell, però quan ha fet bé el seu treball i ningú s'ha queixat de res, ningú parla de l'àrbitre. També passa això amb el mestre, quan fa bé el seu treball, ningú s'ho reconeix (o no tant com es deuria) però quan fa alguna cosa malament o es veu implicat a un conflicte a l'aula, ens crida l'atenció.

Hem de canviar el "xip". Hem de fer entendre que els conflictes són allò que no volem i ens hem de centrar en el que volem: Ensenyar. Fomentem la tasca del professor i no es centrem en els seus defectes, sinó com solucionar els seus defectes.

Professor

Àrbitre

Benvinguts. Coneixem-nos.

El curs comença i ens hem de presentar tots. En aquell moment vaig pensar: "Per què ens hem de presentar si ja ens coneixem tots?..."

M'equivocava. Amb l'exercici de presentar-nos vaig assabentar-me d'aspectes que no sabia dels meus companys: trets comuns, mateixos interessos, etc.

Tot seguit el professor ens va proposar realitzar una altra dinàmica. Consistia en fer una sèrie de preguntes als nostres companys, amb la condició de no fer-li més d'una pregunta a cadascun. Va ser molt curiós perquè s'incloïen preguntes com: "Té el mateix color d'ulls que tu?" i d'altres semblants, però ningú, al principi, va aixecar-se per comprovar si realment hi havia cap company que tingués el seu mateix color d'ulls.

Aquest fet em va cridar molt l'atenció ja que demostra la nostra inexperiència a l'hora de trencar el gel i prendre la iniciativa. D'aquí uns anys i amb sort, treballarem a una escola i tindrem davant nostre a un munt d'alumnes desconeguts, amb estils de vida totalment diferents al nostre i amb comportaments variats. Com a bons mestres haurem d'interessar-nos per ells i saber-ne tot dels nostres alumnes, fent ús d'eines i tècniques per prendre la iniciativa.

A més, treballarem amb un equip de professors diferents a nosaltres, i haurem d'inserir-nos en aquest equip. En la dinàmica de les preguntes vaig observar que preferentment ens apropem a gent coneguda, de confiança, i després ens obrim a altres, tot i no saber-ne el seu potencial. Tothom té alguna cosa per oferir-nos, per compartir amb nosaltres, i hem de deixar que ho facin.

Ara ens hem adonat del que ens falta, així que ara toca treballar i motivar-nos per aconseguir el que ens proposem.

Motivació a l'aula