M'equivocava. Amb l'exercici de presentar-nos vaig assabentar-me d'aspectes que no sabia dels meus companys: trets comuns, mateixos interessos, etc.
Tot seguit el professor ens va proposar realitzar una altra dinàmica. Consistia en fer una sèrie de preguntes als nostres companys, amb la condició de no fer-li més d'una pregunta a cadascun. Va ser molt curiós perquè s'incloïen preguntes com: "Té el mateix color d'ulls que tu?" i d'altres semblants, però ningú, al principi, va aixecar-se per comprovar si realment hi havia cap company que tingués el seu mateix color d'ulls.
Aquest fet em va cridar molt l'atenció ja que demostra la nostra inexperiència a l'hora de trencar el gel i prendre la iniciativa. D'aquí uns anys i amb sort, treballarem a una escola i tindrem davant nostre a un munt d'alumnes desconeguts, amb estils de vida totalment diferents al nostre i amb comportaments variats. Com a bons mestres haurem d'interessar-nos per ells i saber-ne tot dels nostres alumnes, fent ús d'eines i tècniques per prendre la iniciativa.
A més, treballarem amb un equip de professors diferents a nosaltres, i haurem d'inserir-nos en aquest equip. En la dinàmica de les preguntes vaig observar que preferentment ens apropem a gent coneguda, de confiança, i després ens obrim a altres, tot i no saber-ne el seu potencial. Tothom té alguna cosa per oferir-nos, per compartir amb nosaltres, i hem de deixar que ho facin.
Ara ens hem adonat del que ens falta, així que ara toca treballar i motivar-nos per aconseguir el que ens proposem.
 |
| Motivació a l'aula |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada