El primer grup va recrear una situació d'un examen escolar. Mostrava com un alumne tenia dificultats per fer-ho, altre es copiava, i fins i tot hi havia una professora que estava utilitzant el mòbil a classe i no atenia als seus alumnes.
El segon grup es va centrar en una situació de desordre a la classe, podíem presenciar com uns alumnes feien bullying a un altre i el professor no sabia què fer.
El tercer grup es va centrar en les situacions d'aula d'acollida, ens va mostrar com separen a alumnes menys avançats a altres aules de reforç i no s'inclouen al ritme normal de la classe.
Si englobem les tres situacions, obtenim una paraula: CONFLICTES.
Perquè si el profesor ens va deixar escollir una eleció lliure vam triar tots tres grups situacions de conflicte? Perquè ningú va centrar-se en recrear una situació d'aula ideal, en què els nens s'ho passen bé aprenent i hi hagués la figura d'un professor ideal?
Actualment, prenem com situacions "interessants" les situacions conflictives a l'aula, ja que són les que més escoltem i les que més ressò tenen. Però no ens interessa les situacions bones, les situacions ideals, les situacions en les que no "passa res" però alhora passa el que tothom vol que passi...
Reflexionant sobre això, un professor em recorda a un àrbitre. Un àrbitre dirigeix (o acompanya) a un grup de jugadors mitjançant unes regles de joc i el mestre dirigeix (o acompanya) a la classe amb una serie de regles de comportament. Quan l'àrbitre s'equivoca o hi ha una situació polèmica al partit, tothom parla d'ell, però quan ha fet bé el seu treball i ningú s'ha queixat de res, ningú parla de l'àrbitre. També passa això amb el mestre, quan fa bé el seu treball, ningú s'ho reconeix (o no tant com es deuria) però quan fa alguna cosa malament o es veu implicat a un conflicte a l'aula, ens crida l'atenció.
Hem de canviar el "xip". Hem de fer entendre que els conflictes són allò que no volem i ens hem de centrar en el que volem: Ensenyar. Fomentem la tasca del professor i no es centrem en els seus defectes, sinó com solucionar els seus defectes.
 |
| Professor |
 |
| Àrbitre |
Albert, molt interessant la teva reflexió comparant a un mestre amb un àrbitre. Estic totalment d'acord amb tú que quan un professor fa malament la seva feina crida l'atenció a la resta de professorat i es pensa que alguna cosa no va bé, i en canvi quan ho fa bé ningú diu res, perquè es dona per fet que és la seva feina i és el que ha de fer, i és el que passa també amb els àrbitres. M'ha agradat molt aquest comentari i com l'has enfocat!
ResponElimina