El fet de tenir dos professors a l'aula és molt positiu per l'alumne, ja que existeix una atenció més personalitzada en l'aula, així com un millor control de l'ambient. Mitjançant una bona coordinació, es pot planificar l'assignatura prèviament, pactant qui realitzarà la sessió un dia o qui la farà un altre. Queda molt clar que tots dos tenen els mateixos poders i les mateixes obligacions.
Però actualment, aquest fet és quelcom fantàstic, irreal. Arran les retallades d'educació, cada cop més les ràtios per aula augmenten i els professors disminueixen. No obstant, si es pogués dur a terme el fet de tenir dos professors a l'aula, hi hauria docents que no voldrien un acompanyant a la classe.
Per què? Pot ser perquè individualment la seva classe funciona, perquè és autònom, perquè té la seva metodologia i ningú l'entendria...
Mai un professor pot ser autònom, ja que pertany a un equip de docents. Per a ser un bon mestre, primerament s'ha de ser cooperatiu, recolzant-se en els teus companys i deixar-se aconsellar. Seguint amb la comparació del professor amb un àrbitre, com fa dues entrades, en qualsevol esport un àrbitre no serà capaç d'assolir tot el que passa al terreny de joc. Pot esforçar-se al màxim, però si està d'esquenes al porter, no podrà veure que aquest està fent una falta a un altre jugador o simplement està prenent un cafè en mig del partit.
Necessita ajudants per assolir-ho tot. Podem ser autònoms, però fins a un cert punt. Així que hem de escoltar als demés, invitar-los a compartir amb nosaltres una classe presencial i els nostres alumnes i, de tant en tant, influenciar-se amb altres mètodes educatius per anar reinventant el nostre.
Finalment, en l'enllaç següent teniu una sèrie d'exemples i situacions en l'aula on actuen dos professors coordinats:
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/diee3/modul_3/tipussuportambdosmestres.pdf
 |
| Equip docent |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada