Translate

divendres, 28 de febrer del 2014

Sona el timbre. Comença la funció.

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam parlar de la lectura referida al currículum que s'aplica en l'educació.

Però, què és un currículum? Us preguntareu... Un currículum d'educació, resumidament, és un suport on es defineixen els objectius a assolir per part dels alumnats i una sèrie de propostes metodològiques per aconseguir-ho. És com un reglament de qualsevol esport.

En un reglament hi figuren totes les normes i situacions que poden passar en el terreny de joc, i proposa diverses metodologies per actuar en conseqüència d'aquelles situacions. Seguint la comparació d'altres entrades anteriors, un àrbitre ha de conèixer totes les normes d'un cert reglament per dirigir un partit, però per què no tots els àrbitres són iguals?

La resposta és el criteri. El criteri és personal i únic.

Si ho comparem amb un mestre, és el mateix. Ell sap què ha d'aconseguir i fins i tot li proposen com ho ha de fer. Però hi ha moltíssims professors diferents. Cadascun utilitza el seu criteri, fa seus els objectius a assolir i va traçant el camí amb activitats influenciades amb la seva experiència. Cada cop va creant noves classes amb nous papers pel part del professor. I és quan el terra es converteix en l'escenari, el professor en l'actor i els alumnes en el públic.

Ser mestre és crear constantment funcions que agradin al públic. Ser mestre és aprendre a assolir les crítiques i millorar en conseqüència. Ser mestre és un art.


SOBERA, Carlos: "El alumno es el público más difícil que te puedes encontrar": http://www.wke.es/educacion/escuela/Contra_4007.pdf





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada