És l'hora dels adéus

Ja s'ha acabat el curs. L'estiu, la platja i les vacances estan a la volta de la cantonada, però he cregut necessari repassar tots els aspectes que hem tractat en aquest bloc (i per tant en tot el curs de pdaaad7b) i reunir-los tots en un divertit vídeo de cloenda.

El curs s'acaba, però els materials, eines i coneixements apresos al llarg del curs no s'obliden. Cal dir que aquesta assignatura ha sigut una assignatura molt interesant, on ens hem aproximat una mica més a la tasca del docent i al context de l'escola.

Les activitats proposades al llarg de totes les sessions han sestat una raó més per comprendre per què estem estudiant aquesta carrera i per a què serveix tant d'esforç. Personalment, estic molt satisfet amb el coneixement après i tot el que m'emporto a la platja, de vacances, al meu cap.

Cal recordar que només és el primer any, és l'inici, tot i que ha estat intens. Ara toca treballar i seguir aprofunditzant de cara a cursos superiors per convertir-nos en grans mestres.

Us deixo amb el vídeo. Espero que ho gaudiu.

Gràcies.

Unitat didàctica

Aquesta entrada al bloc fa referència a la sessió on vam treballar la unitat didàctica i les diverses sessions extra-curriculars que vam dedicar el grup i jo a confeccionar la nostra unitat didàctica.

Fer una UD no és gens fàcil. Has de trobar, primerament, alguna cosa que et motivi personalment per començar a rumiar quins beneficis obtindran els alumnes al practicar-la. Quan alguna cosa ens motiva, veiem molt clar què hem de fer i com ho hem de fer, assegurant-nos el màxim benefici per els nostres alumnes.

En aquesta ocasió, el meu grup es va posar d'acord molt ràpidament, ja que tots els components volíem una UD relacionada amb l'educació física, amb l'esport en general. Ens va ser fàcil planificar les sessions i activitats a dur a terme, però precisament perquè ens motivava fer-ho.

Un altre aspecte molt important és saber què es treballarà. No es pot treballar una gran quantitat de competències o continguts, ja que no es donaria a bast tot, i hauríem de treballar moltíssim per aconseguir tot el que ens haguéssim proposat. Val més plantejar-se uns certs objectius i complir la totalitat d'aquest a complir la meitat i l'altre que no s'assoleixi.

En definitiva, planificar una UD és rumiar constantment sobre què hem de fer, a qui va dirigit, com ho hem de fer, quan i quant ens durarà i per què hem de fer-la.

Visita al futur: Les escoles

Aquesta entrada és referida a les sessions on vam exposar els punts més interessants de la nostra visita a l'escola.

Primerament, cal dir que el fet de visitar a una escola va ser molt gratificant i interessant, ja que vam poder veure el lloc de treball d'un futur pròxim. Era un ambient molt acollidor, de molt esforç i molta dedicació.

Respecte a les exposicions, cada escola em va semblar molt interessant. És molt curiós veure com cada escola treballa d'una forma diferent, però els resultats sempre respecten el que diu el currículum. Això fa que hi hagi diversitat en el món: cadascú pot oferir alguna cosa nova a l'altre.

Un altra cosa que vaig trobar molt interessant va ser la quantitat de projectes que es duen a terme a diverses escoles. M'alegra molt saber que cada dia s'innova més tot i tenir tantes dificultats econòmiques en l'àmbit d'educació. 

En definitiva, em va agradar molt aquesta activitat i vaig sentir-me molt còmode explicant als meus companys l'experiència de la nostra visita a l'escola.

Per últim, destacar que em va sobtar molt el funcionament de l'escola "Liberi". Em va semblar una escola molt interessant, però no li veig cabuda a la situació actual de l'educació.

Espero que en un futur pròxim, la visita sigui per començar a donar classes.

Visita a l'escola "Ítaca"

Companyes exposant l'escola "Liberi"

Múltiples unitats d'unitats didàctiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam treballar i elaborar una unitat didàctica (UD), mitjançant unes pautes i l'ajuda del currículum.

Una de les coses més difícils que vaig trobar quan vam elaborar la nostra unitat didàctica fou l'elecció del tema. Ens va costar moltíssim, ja que podien ser d'infinites possibilitats.

Mitjançant anàvem creant la nostra unitat didàctica, em donava compte de l'utilitat que té aquesta a l'educació, ja que organitza i sintetitza un munt d'objectius i competències bàsiques a assolir pels alumnes en unes determinades activitats.

Podem dir perfectament que les activitats que inclouen les unitats didàctiques són la font de coneixement i construcció del desenvolupament personal dels nostres alumnes. Podem tenir moltíssimes idees i objectius per les nostres unitats didàctiques, però si no executem correctament les activitats plantejades, no aconseguirem els nostres objectius.

En definitiva, una UD, si sabem com fer-la i apropar-la als interessos dels nostres alumnes, de ben segur que aconseguirem els objectius i competències proposades.

Un llibre amb unitats didàctiques volant

Competint amb les competències bàsiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam fer el simulacre de les competències bàsiques.

Em va semblar molt interessant aquesta sessió. Vaig donar-me compte, tot i la senzillesa de la prova, la de vegades que dubtava per resoldre la prova correctament. Em semblava tan senzill que volia assegurar-me al cent per cent que la meva resposta era vertadera, i no equivocar-me en un test per a nens de 6è de primària.

Tot i així, em va fer reflexionar molt. Com a adult, em dono compte que vull ser competent en tot, tant, que no sóc capaç de guiar-me per la meva experiència de primeres, i he de tornar al punt anterior per assegurar-me. Potser l'experiència em diu que he de pensar dos cops abans d'assegurar-me d'alguna cosa.

Trobo molt important el fet que tot alumne que passi a secundària faci aquestes proves competencials bàsiques. Es demostra molt, i s'engresca a l'alumne a relacionar tot el que ha après al llarg de tota aquesta etapa. S'exercita la lògica i el coneixement, però sobretot, el sentit comú, aspecte que als alumnes els serà molt útil pel seu pas a l'etapa educativa secundària.

A la imatge, i per qui no ho sàpiga, s'hi mostren les vuit competències bàsiques que es treballen al currículum LOE d'educació primària, així com les finalitats que tenen aquestes competències:

Vuit competències bàsiques

Finalment, us deixo una imatge amb tota la classe de #pdaaad7b fent les competències bàsiques... Tots concentrats com si fóssim alumnes de 6è!

Competències bàsiques #pdaaad7b

Un professor anomenat Vicens Vives

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar amb llibres de text, tot comparant-los amb els nostres companys. 

Mitjançant fullejava els llibres de text antics i actuals, em donava compte que la majoria incloïen tot un seguit d'activitats repetitives per profunditzar el tema donat a classe. També, en els llibres referents a llengües sobretot, em trobava amb una multitud d'apartats de teoria i exercicis a realitzar per part de l'alumne.

És totalment necessari un llibre de text per assegurar l'aprenentatge del nen? Jo penso que no. Un llibre de text pot ser una eina molt útil si se sap utilitzar. Pot servir com a guia pel professor o com a recurs per a obtenir un recull d'activitats útils pel contingut de la matèria que estudiïn els nostres alumnes. Però mai hem de deixar que el llibre de text es converteixi en el professor.

Personalment, en la meva època d'estudiant qui manava era el llibre de text. La mestra ho seguia fil per randa, llegíem la teoria i fèiem els exercicis corresponents. No es suposa que el mestre és un professional qualificat per impartir un certs coneixements a l'aula? 

Esforcem-nos per fer bé el nostre treball. Posem-li ganes i hores a pensar metodologies de treball eficaces i innovadores, assegurem l'èxit de l'aprenentatge dels nostres alumnes. No ens convertim en llibres de text.

En Vicens Vives

Avaluació: La importància de l'equip docent

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar per grups els diversos aspectes del con d'Edgar Dale, que podeu veure a continuació.

Con d'Edgar Dale

En aquest, com podem observar a la imatge, ens informa de com aprenem més: Dient i fent, dient, veient i escoltant, veient, escolant i llegint. L'exercici consistia en ordenar individualment aquests aspectes de major a menor importància, i així ho vaig fer. 

Tot seguit, vam posar-nos en parelles per discutir l'ordre individual de cadascun i acordar un altre ordre comú. Després vam repetir l'operació amb sis persones. Després de discutir de forma consensuada, vam obtenir un ordre final, però que no s'assemblava gens al d'Edgar Dale.

El que més em va sorprendre d'aquesta activitat és que jo des d'un inici ja tenia tots els ítems del con d'Edgar Dale ordenats correctament, i per la influència dels meus companys, vaig canviar la meva ideologia de l'ordre.

No obstant, no vaig donar-li importància ni vaig presumir que jo tenia tots els aspectes ordenats correctament des d'un inici, al contrari, vaig comprendre que en aquell moment estava treballant amb un equip, i que cada decisió ens repercutia a tots per igual. Encara que tingués raó des del començament, vaig saber raonar i adaptar-me al meu equip.

Penso que les decisions d'avaluació per part d'equips docents professionals segueixen el mateix sistema. Potser un docent té la clau per una avaluació perfecte, però no pot imposar la seva ideologia per sobre dels demés, sinó que s'adapta fent equivocar a tot el seu equip. 

Un equip no és bo des d'un començament, ha d'entrenar i equivocar-se, perdre i sacrificar-se per demostrar la seva força. Un equip el formen tots els seus jugadors, i si un falla, fallen tots. La clau és treballar per igual per aconseguir els objectius que volem.

Equip de professors discutint l'avaluació

Equip de basquetbol discutint una jugada