Avaluació: La importància de l'equip docent

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar per grups els diversos aspectes del con d'Edgar Dale, que podeu veure a continuació.

Con d'Edgar Dale

En aquest, com podem observar a la imatge, ens informa de com aprenem més: Dient i fent, dient, veient i escoltant, veient, escolant i llegint. L'exercici consistia en ordenar individualment aquests aspectes de major a menor importància, i així ho vaig fer. 

Tot seguit, vam posar-nos en parelles per discutir l'ordre individual de cadascun i acordar un altre ordre comú. Després vam repetir l'operació amb sis persones. Després de discutir de forma consensuada, vam obtenir un ordre final, però que no s'assemblava gens al d'Edgar Dale.

El que més em va sorprendre d'aquesta activitat és que jo des d'un inici ja tenia tots els ítems del con d'Edgar Dale ordenats correctament, i per la influència dels meus companys, vaig canviar la meva ideologia de l'ordre.

No obstant, no vaig donar-li importància ni vaig presumir que jo tenia tots els aspectes ordenats correctament des d'un inici, al contrari, vaig comprendre que en aquell moment estava treballant amb un equip, i que cada decisió ens repercutia a tots per igual. Encara que tingués raó des del començament, vaig saber raonar i adaptar-me al meu equip.

Penso que les decisions d'avaluació per part d'equips docents professionals segueixen el mateix sistema. Potser un docent té la clau per una avaluació perfecte, però no pot imposar la seva ideologia per sobre dels demés, sinó que s'adapta fent equivocar a tot el seu equip. 

Un equip no és bo des d'un començament, ha d'entrenar i equivocar-se, perdre i sacrificar-se per demostrar la seva força. Un equip el formen tots els seus jugadors, i si un falla, fallen tots. La clau és treballar per igual per aconseguir els objectius que volem.

Equip de professors discutint l'avaluació

Equip de basquetbol discutint una jugada

Planificar el futur. Planificar l'educació.

Aquesta entrada és referida a les sessions on vam crear l'horari escolar a partir del currículum i la cerca de competències i objectius a assolir.

En fer aquesta activitat, vaig donar-me compte que organitzar totes les matèries d'un curs de primària és una tasca molt complicada, ja que estàs planificant el futur dels nens, estàs decidint en quin curs han de fer més quantitat de matemàtiques o en quin curs les llengües no són tan imprescindibles.

És molt difícil ja que no coneixes el potencial dels alumnes i no saps què els hi anirà millor com a grup classe, ens fiem d'experiències anteriors, planifiquem el seu futur a cegues, però algú ho ha de fer...

Però no només amb l'horari planifiquem el futur dels nostres alumnes, sinó amb la nostra forma d'ensenyar, amb la nostra metodologia, amb el nostre esforç...

Esperem que com docents professionals tinguem el sentit comú de fer-ho el millor possible, basant-nos en els interessos dels nostres alumnes i mirant per una educació de qualitat.

L'últim suspir del currículum LOE

Aquesta entrada és dedicada als dies que hem estat parlant del currículum LOE a les aules.

Hem tractat diversos temes, com la diversitat, objectius o metes que ens proposa el currículum. A més hem debatut les variants de religió que inclou, així com, si s'hauria d'impartir religió a les aules i per què.

Han estat uns debats molt interessants, en els que en ocasions ressonaven algunes veus més que les d'altres, però després tot quedava en pau. Però aquest currículum se'n va poc a poc.

Amb la nova LOMCE, en el curs 2014-2015 s'aplicarà el nou currículum LOMCE. En aquest els alumnes som tractats com treballadors, mercancies, però no persones. Les massificacions a les aules i les retallades han d'ésser condicions d'un sistema educatiu. Per la LOMCE hi ha assignatures prioritàries i assignatures... que distreuen. Per la LOMCE l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia.

I moltes característiques més...

Des quan s'ha de tractar a un alumne com a un número? Des de quan les assignatures que fomenten la creativitat i la construcció de la pròpia personalitat distreuen? Per què l'educació ha de ser igual a competitivitat i economia?

Després de treballar tots aquests dies amb el currículum LOE i practicar amb ell m'he donat compte de les coses que no s'ha d'incloure en un currículum i quines són les imprescindibles, i el currículum LOMCE falla en molts aspectes.

A continuació us deixo un vídeo, il·lustrat pel prestigiós pedagog Francesco Tonucci amb col·laboració de "Gomaespuma" perquè entengueu una mica més aquesta entrada.

A més, si teniu 10 minuts, podeu veure l'opinió del mateix Francesco Tonucci sobre la LOMCE. No té pèrdua.

L'aula ideal en una educació no tan ideal

Aquesta entrada es relaciona amb la sessió on vam tractar el tema de l'aula ideal.

A la classe, se'ns va proposar elaborar la nostra aula ideal mitjançant un dibuix. Quan vam tenir l'oportunitat de compartir-los amb tots, em va sorprendre molt, ja que tots eren diferents, els uns dels altres.

En aquell moment em vaig preguntar: Si tothom tindrem el mateix tipus d'alumne (de primària) per què tots els dibuixos son tan diferents?

Personalment, crec que em vaig centrar més en la meva experiència que en el bé dels meus alumnes, és a dir, vaig dibuixar la meva classe ideal pensant en com m'agradaria a mi mateix com a professor, i no en els meus alumnes. Hem de prevaler als alumnes, perquè, al cap i a la fi, tot és destinat per a ells i el seu coneixement.

No obstant, si tenim una bona idea per aconseguir el bé dels nostres alumnes, l'hem de defensar encara que els demés no s'atreveixin a desenvolupar-la. “Mejor pedir perdón que pedir permiso”.

Després de comparar i debatre els diferents tipus d'aula, em vaig quedar amb unes característiques que tot aula ideal hauria de tenir:

- Aula com espai TIC. Un aula ideal ha de veure's en contacte amb les noves tecnologies, amb nous mètodes per actualitzar constantment l'educació. Són exemples la pissarra interactiva, espais informàtics dins de l'aula, etc.

- Espai per exposar les feines dels nostres alumnes. Aquest fet és molt important, ja que si exposem les feines dels nostres alumnes a les parets de la nostra classe ideal aconseguirem una decoració que ofereixi un ambient didàctic i, sobretot, personalitzat pels alumnes, aconseguint de la classe un espai personal i lúdic.

- Ampli espai per la interacció. A l'aula no han de ressaltar els mobles com cadires, taules, armaris, etc. S'ha de minimitzar aquest tipus d'estris i deixar un gran espai per la interacció constant del professor i dels alumnes, fomentant les activitats dinàmiques, l'àmplia llibertat de moviment, la millor visió i atenció, etc.

Aquestes són algunes característiques que tot aula ideal hauria de tenir. I com és la teva aula ideal?

Aules ideals

Sona el timbre. Comença la funció.

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam parlar de la lectura referida al currículum que s'aplica en l'educació.

Però, què és un currículum? Us preguntareu... Un currículum d'educació, resumidament, és un suport on es defineixen els objectius a assolir per part dels alumnats i una sèrie de propostes metodològiques per aconseguir-ho. És com un reglament de qualsevol esport.

En un reglament hi figuren totes les normes i situacions que poden passar en el terreny de joc, i proposa diverses metodologies per actuar en conseqüència d'aquelles situacions. Seguint la comparació d'altres entrades anteriors, un àrbitre ha de conèixer totes les normes d'un cert reglament per dirigir un partit, però per què no tots els àrbitres són iguals?

La resposta és el criteri. El criteri és personal i únic.

Si ho comparem amb un mestre, és el mateix. Ell sap què ha d'aconseguir i fins i tot li proposen com ho ha de fer. Però hi ha moltíssims professors diferents. Cadascun utilitza el seu criteri, fa seus els objectius a assolir i va traçant el camí amb activitats influenciades amb la seva experiència. Cada cop va creant noves classes amb nous papers pel part del professor. I és quan el terra es converteix en l'escenari, el professor en l'actor i els alumnes en el públic.

Ser mestre és crear constantment funcions que agradin al públic. Ser mestre és aprendre a assolir les crítiques i millorar en conseqüència. Ser mestre és un art.


SOBERA, Carlos: "El alumno es el público más difícil que te puedes encontrar": http://www.wke.es/educacion/escuela/Contra_4007.pdf

Tots per un? o Dos per tots?

Aquesta entrada fa referència a la sessió que vam tractar el tema de tenir dos professors a l'aula.

El fet de tenir dos professors a l'aula és molt positiu per l'alumne, ja que existeix una atenció més personalitzada en l'aula, així com un millor control de l'ambient. Mitjançant una bona coordinació, es pot planificar l'assignatura prèviament, pactant qui realitzarà la sessió un dia o qui la farà un altre. Queda molt clar que tots dos tenen els mateixos poders i les mateixes obligacions.

Però actualment, aquest fet és quelcom fantàstic, irreal. Arran les retallades d'educació, cada cop més les ràtios per aula augmenten i els professors disminueixen. No obstant, si es pogués dur a terme el fet de tenir dos professors a l'aula, hi hauria docents que no voldrien un acompanyant a la classe.

Per què? Pot ser perquè individualment la seva classe funciona, perquè és autònom, perquè té la seva metodologia i ningú l'entendria...

Mai un professor pot ser autònom, ja que pertany a un equip de docents. Per a ser un bon mestre, primerament s'ha de ser cooperatiu, recolzant-se en els teus companys i deixar-se aconsellar. Seguint amb la comparació del professor amb un àrbitre, com fa dues entrades, en qualsevol esport un àrbitre no serà capaç d'assolir tot el que passa al terreny de joc. Pot esforçar-se al màxim, però si està d'esquenes al porter, no podrà veure que aquest està fent una falta a un altre jugador o simplement està prenent un cafè en mig del partit.

Necessita ajudants per assolir-ho tot. Podem ser autònoms, però fins a un cert punt. Així que hem de escoltar als demés, invitar-los a compartir amb nosaltres una classe presencial i els nostres alumnes i, de tant en tant, influenciar-se amb altres mètodes educatius per anar reinventant el nostre.

Finalment, en l'enllaç següent teniu una sèrie d'exemples i situacions en l'aula on actuen dos professors coordinats:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/diee3/modul_3/tipussuportambdosmestres.pdf

Equip docent

Mestres 2.0

Amb aquesta entrada faré referència a la sessió que vam crear aquest bloc. Primerament, vam posar-nos a l'ordinador, esperant instruccions del professor. No obstant, aquest no ens va oferir ajuda, invitant-nos a cercar la informació que requeríem per la xarxa. El professor va prendre una figura d'acompanyant, disposat a resoldre qualsevol dubte espontani, però fomentant l'autonomia en nosaltres.

Avui en dia tenim a l'abast un munt d'informació útil per a un futur com a mestres. És cert que és impossible tenir coneixement de tota la informació que se'ns ofereixen, però si que l'hem de saber administrar.

Un mestre del SXXI ha de ser un "Mestre 2.0", preparat per qualsevol tecnologia útil per l'educació, ja que serà el futur dels seus alumnes. No pot ser que, encara actualment, hagi més "alumnes 2.0" que "mestres 2.0". Una part de l'educació és la informació, i la informació es va actualitzant cada dia, i en conseqüència, l'educació també s'actualitza. 

Per això, tenim que transmetre el nostre interès per les noves tecnologies als nostres alumnes. Com sabem, les noves tecnologies son cada cop més un pas cap el futur, i els nostres alumnes també ho son. 

Com a curiositat, tothom a la classe va poder crear i dissenyar el seu bloc sense cap dificultat. Ens ho vam proposar i ho vam aconseguir. No tinguem por a nous reptes, per molt difícils o impossibles que els veiem. Donem el pas a una nova educació, una "Educació 2.0".

Educació 2.0