Múltiples unitats d'unitats didàctiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam treballar i elaborar una unitat didàctica (UD), mitjançant unes pautes i l'ajuda del currículum.

Una de les coses més difícils que vaig trobar quan vam elaborar la nostra unitat didàctica fou l'elecció del tema. Ens va costar moltíssim, ja que podien ser d'infinites possibilitats.

Mitjançant anàvem creant la nostra unitat didàctica, em donava compte de l'utilitat que té aquesta a l'educació, ja que organitza i sintetitza un munt d'objectius i competències bàsiques a assolir pels alumnes en unes determinades activitats.

Podem dir perfectament que les activitats que inclouen les unitats didàctiques són la font de coneixement i construcció del desenvolupament personal dels nostres alumnes. Podem tenir moltíssimes idees i objectius per les nostres unitats didàctiques, però si no executem correctament les activitats plantejades, no aconseguirem els nostres objectius.

En definitiva, una UD, si sabem com fer-la i apropar-la als interessos dels nostres alumnes, de ben segur que aconseguirem els objectius i competències proposades.

Un llibre amb unitats didàctiques volant

Competint amb les competències bàsiques

Aquesta entrada és referida a la sessió on vam fer el simulacre de les competències bàsiques.

Em va semblar molt interessant aquesta sessió. Vaig donar-me compte, tot i la senzillesa de la prova, la de vegades que dubtava per resoldre la prova correctament. Em semblava tan senzill que volia assegurar-me al cent per cent que la meva resposta era vertadera, i no equivocar-me en un test per a nens de 6è de primària.

Tot i així, em va fer reflexionar molt. Com a adult, em dono compte que vull ser competent en tot, tant, que no sóc capaç de guiar-me per la meva experiència de primeres, i he de tornar al punt anterior per assegurar-me. Potser l'experiència em diu que he de pensar dos cops abans d'assegurar-me d'alguna cosa.

Trobo molt important el fet que tot alumne que passi a secundària faci aquestes proves competencials bàsiques. Es demostra molt, i s'engresca a l'alumne a relacionar tot el que ha après al llarg de tota aquesta etapa. S'exercita la lògica i el coneixement, però sobretot, el sentit comú, aspecte que als alumnes els serà molt útil pel seu pas a l'etapa educativa secundària.

A la imatge, i per qui no ho sàpiga, s'hi mostren les vuit competències bàsiques que es treballen al currículum LOE d'educació primària, així com les finalitats que tenen aquestes competències:

Vuit competències bàsiques

Finalment, us deixo una imatge amb tota la classe de #pdaaad7b fent les competències bàsiques... Tots concentrats com si fóssim alumnes de 6è!

Competències bàsiques #pdaaad7b

Un professor anomenat Vicens Vives

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar amb llibres de text, tot comparant-los amb els nostres companys. 

Mitjançant fullejava els llibres de text antics i actuals, em donava compte que la majoria incloïen tot un seguit d'activitats repetitives per profunditzar el tema donat a classe. També, en els llibres referents a llengües sobretot, em trobava amb una multitud d'apartats de teoria i exercicis a realitzar per part de l'alumne.

És totalment necessari un llibre de text per assegurar l'aprenentatge del nen? Jo penso que no. Un llibre de text pot ser una eina molt útil si se sap utilitzar. Pot servir com a guia pel professor o com a recurs per a obtenir un recull d'activitats útils pel contingut de la matèria que estudiïn els nostres alumnes. Però mai hem de deixar que el llibre de text es converteixi en el professor.

Personalment, en la meva època d'estudiant qui manava era el llibre de text. La mestra ho seguia fil per randa, llegíem la teoria i fèiem els exercicis corresponents. No es suposa que el mestre és un professional qualificat per impartir un certs coneixements a l'aula? 

Esforcem-nos per fer bé el nostre treball. Posem-li ganes i hores a pensar metodologies de treball eficaces i innovadores, assegurem l'èxit de l'aprenentatge dels nostres alumnes. No ens convertim en llibres de text.

En Vicens Vives

Avaluació: La importància de l'equip docent

Aquesta entrada fa referència a la sessió on vam treballar per grups els diversos aspectes del con d'Edgar Dale, que podeu veure a continuació.

Con d'Edgar Dale

En aquest, com podem observar a la imatge, ens informa de com aprenem més: Dient i fent, dient, veient i escoltant, veient, escolant i llegint. L'exercici consistia en ordenar individualment aquests aspectes de major a menor importància, i així ho vaig fer. 

Tot seguit, vam posar-nos en parelles per discutir l'ordre individual de cadascun i acordar un altre ordre comú. Després vam repetir l'operació amb sis persones. Després de discutir de forma consensuada, vam obtenir un ordre final, però que no s'assemblava gens al d'Edgar Dale.

El que més em va sorprendre d'aquesta activitat és que jo des d'un inici ja tenia tots els ítems del con d'Edgar Dale ordenats correctament, i per la influència dels meus companys, vaig canviar la meva ideologia de l'ordre.

No obstant, no vaig donar-li importància ni vaig presumir que jo tenia tots els aspectes ordenats correctament des d'un inici, al contrari, vaig comprendre que en aquell moment estava treballant amb un equip, i que cada decisió ens repercutia a tots per igual. Encara que tingués raó des del començament, vaig saber raonar i adaptar-me al meu equip.

Penso que les decisions d'avaluació per part d'equips docents professionals segueixen el mateix sistema. Potser un docent té la clau per una avaluació perfecte, però no pot imposar la seva ideologia per sobre dels demés, sinó que s'adapta fent equivocar a tot el seu equip. 

Un equip no és bo des d'un començament, ha d'entrenar i equivocar-se, perdre i sacrificar-se per demostrar la seva força. Un equip el formen tots els seus jugadors, i si un falla, fallen tots. La clau és treballar per igual per aconseguir els objectius que volem.

Equip de professors discutint l'avaluació

Equip de basquetbol discutint una jugada

Planificar el futur. Planificar l'educació.

Aquesta entrada és referida a les sessions on vam crear l'horari escolar a partir del currículum i la cerca de competències i objectius a assolir.

En fer aquesta activitat, vaig donar-me compte que organitzar totes les matèries d'un curs de primària és una tasca molt complicada, ja que estàs planificant el futur dels nens, estàs decidint en quin curs han de fer més quantitat de matemàtiques o en quin curs les llengües no són tan imprescindibles.

És molt difícil ja que no coneixes el potencial dels alumnes i no saps què els hi anirà millor com a grup classe, ens fiem d'experiències anteriors, planifiquem el seu futur a cegues, però algú ho ha de fer...

Però no només amb l'horari planifiquem el futur dels nostres alumnes, sinó amb la nostra forma d'ensenyar, amb la nostra metodologia, amb el nostre esforç...

Esperem que com docents professionals tinguem el sentit comú de fer-ho el millor possible, basant-nos en els interessos dels nostres alumnes i mirant per una educació de qualitat.

L'últim suspir del currículum LOE

Aquesta entrada és dedicada als dies que hem estat parlant del currículum LOE a les aules.

Hem tractat diversos temes, com la diversitat, objectius o metes que ens proposa el currículum. A més hem debatut les variants de religió que inclou, així com, si s'hauria d'impartir religió a les aules i per què.

Han estat uns debats molt interessants, en els que en ocasions ressonaven algunes veus més que les d'altres, però després tot quedava en pau. Però aquest currículum se'n va poc a poc.

Amb la nova LOMCE, en el curs 2014-2015 s'aplicarà el nou currículum LOMCE. En aquest els alumnes som tractats com treballadors, mercancies, però no persones. Les massificacions a les aules i les retallades han d'ésser condicions d'un sistema educatiu. Per la LOMCE hi ha assignatures prioritàries i assignatures... que distreuen. Per la LOMCE l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia.

I moltes característiques més...

Des quan s'ha de tractar a un alumne com a un número? Des de quan les assignatures que fomenten la creativitat i la construcció de la pròpia personalitat distreuen? Per què l'educació ha de ser igual a competitivitat i economia?

Després de treballar tots aquests dies amb el currículum LOE i practicar amb ell m'he donat compte de les coses que no s'ha d'incloure en un currículum i quines són les imprescindibles, i el currículum LOMCE falla en molts aspectes.

A continuació us deixo un vídeo, il·lustrat pel prestigiós pedagog Francesco Tonucci amb col·laboració de "Gomaespuma" perquè entengueu una mica més aquesta entrada.

A més, si teniu 10 minuts, podeu veure l'opinió del mateix Francesco Tonucci sobre la LOMCE. No té pèrdua.

L'aula ideal en una educació no tan ideal

Aquesta entrada es relaciona amb la sessió on vam tractar el tema de l'aula ideal.

A la classe, se'ns va proposar elaborar la nostra aula ideal mitjançant un dibuix. Quan vam tenir l'oportunitat de compartir-los amb tots, em va sorprendre molt, ja que tots eren diferents, els uns dels altres.

En aquell moment em vaig preguntar: Si tothom tindrem el mateix tipus d'alumne (de primària) per què tots els dibuixos son tan diferents?

Personalment, crec que em vaig centrar més en la meva experiència que en el bé dels meus alumnes, és a dir, vaig dibuixar la meva classe ideal pensant en com m'agradaria a mi mateix com a professor, i no en els meus alumnes. Hem de prevaler als alumnes, perquè, al cap i a la fi, tot és destinat per a ells i el seu coneixement.

No obstant, si tenim una bona idea per aconseguir el bé dels nostres alumnes, l'hem de defensar encara que els demés no s'atreveixin a desenvolupar-la. “Mejor pedir perdón que pedir permiso”.

Després de comparar i debatre els diferents tipus d'aula, em vaig quedar amb unes característiques que tot aula ideal hauria de tenir:

- Aula com espai TIC. Un aula ideal ha de veure's en contacte amb les noves tecnologies, amb nous mètodes per actualitzar constantment l'educació. Són exemples la pissarra interactiva, espais informàtics dins de l'aula, etc.

- Espai per exposar les feines dels nostres alumnes. Aquest fet és molt important, ja que si exposem les feines dels nostres alumnes a les parets de la nostra classe ideal aconseguirem una decoració que ofereixi un ambient didàctic i, sobretot, personalitzat pels alumnes, aconseguint de la classe un espai personal i lúdic.

- Ampli espai per la interacció. A l'aula no han de ressaltar els mobles com cadires, taules, armaris, etc. S'ha de minimitzar aquest tipus d'estris i deixar un gran espai per la interacció constant del professor i dels alumnes, fomentant les activitats dinàmiques, l'àmplia llibertat de moviment, la millor visió i atenció, etc.

Aquestes són algunes característiques que tot aula ideal hauria de tenir. I com és la teva aula ideal?

Aules ideals